La inutilitat de la dansa

Persisteix la gavina en la cerca de l'amor. Sobre la teulada molla, assaja gestos, bat les ales, fa equilibris impossibles en una dansa frenètica i elegant alhora, juga amb l'aire i amb la pluja que minva, xiscla orgullosa, el bec amunt i el cos tes. Una altra l'esguarda des d'una distància prudent, que li basta, però, per saber que no és l'escollida. Plana per damunt seu i, finalment, se'n va. Hi renuncia o la rebutja? O és que, fet i fet, el triomf avui només pot ser per a la llum, aquesta llum de juliol color de préssec de vinya que ho enriveta tot i que em té palplantada, aquí immòbil, amb l'objectiu a punt? A punt de què? Ho saben, elles, que les estic mirant i que potser també en aquest esforç de percaçar el que passa hi ha una manera, primitiva i atàvica, de celebrar l'amor?